Juan Bautista de Orendain y Azpilcueta
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 16 octubre 1683  Segura (Guipúscoa) |
| Mort | 21 octubre 1734 (51 anys) Madrid |
.svg&lang=ca){kind=small} Secretari d'Estat | |
| 14 de gener de 1724 – 4 de novembre de 1724 | |
| 1 d'octubre de 1726 – 21 de novembre de 1734 | |
| Activitat | |
| Ocupació | polític |
| Altres | |
| Títol | Marcgravi |
Juan Bautista de Orendain y Azpilcueta (Segura, 19 d'octubre de 1683 - Madrid, 21 d'octubre de 1731/1733)[1][2][3] va ser un polític i noble espanyol, actiu durant els regnats de Felip V i Lluís I.[4]
Prototip de l'hidalgo rural de les províncies basques, era fill de León de Orendain Gulisasti y d'Ana María de Azpilcueta. Des de la seva posició de secretari i gràcies a les seves grans aptituds, va anar escalant socialment a Guipúscoa. El 1707 era alcalde de Segura, on havia nascut. L'any següent es va traslladar a Yepes, amb motiu del seu casament amb Hipólita Casado Busto, dama d'origen castellà; el matrimoni no tingué descendència.[3][4]
Més tard es traslladà a Madrid, on va tenir relació amb homes de negoci bascs. La seva aparició a la cort fou gràcies al marquès de Grimaldo, del qual es té constància que, després, va recelar del seu protegit i hi conspirà en contra.[3] No obstant això, durant el regnat de Felip V va exercir els càrrecs de Conseller d'Estat, i primer Secretari d'Estat i del Despatx Universal.[4] El 1724, com a secretari d'aquest darrer despatx, va participar del gabinet assessor de govern de Lluís I, que havia d'assessorar al monarca en els assumptes d'estat a causa de la seva inexperiència.[5] A la mort als pocs mesos del nou rei, a diferència d'altres ministres del gabinet assessor, Orendain comptà amb la total confiança d'Isabel Farnese i continuà al Despatx Universal i després al d'Hisenda. Durant l'etapa de Ripperdá, Orendain va col·laborar amb aquest ministre, però després fou l'encarregat de detenir-lo.[3]
Esdevingué comanador de Segura de la Sierra (Jaén) a l'Orde de Santiago, a la qual va ingressar el 1730.[4]
Va participar com a diplomàtic en diverses negociacions de pau, en especial la que resolgué, finalment, la Guerra de Successió Espanyola. El 25 de maig de 1725, Felip V li va atorgar el títol de Marquès de la Pau i la Grandesa d'Espanya de primera classe, per la seva encertada i hàbil tasca diplomàtica a la Pau de Viena.[4][2]
Referències
[modifica]- ↑ De Cadenas y Vicent, Vicente. Caballeros de la Orden de Santiago, siglo XVIII (en castellà). Madrid: Hidalguia, 1977, p. 305.
- ↑ 2,0 2,1 De Soraluce y Zubizarreta, 1870, p. 418.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Larrañaga Elorza, Koldo. «Juan Bautista de Orendain Azpilcueta» (en castellà). Auñamendi Eusko Entziklopedian. Euskomedia Fundazioa. [Consulta: 25 febrer 2015].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 «Orendain Azpilcueta, Juan Bautista de (s. XVII-s.XVIII)» (en castellà). Censo-Guía de Archivos de España e Iberoamérica. Ministerio de Educación, Cultura y Deporte. [Consulta: 18 gener 2014].
- ↑ Martín, 1998, p. 1676.
Bibliografia
[modifica]- De Soraluce y Zubizarreta, Nicolás. Historia general de Guipúzcoa. Vitòria: Litografía Librería de la Viuda de Egaña, 1870.
- Martín, Ricardo (dir.); AADD. Historia de España, 9. Del reinado de Felipe V a las reformaciones de Carlos III (en castellà). Barcelona: Salvat, 1998. ISBN 84-345-9922-8.